Anàlisi: Pro Evolution Soccer 2016

Konami ens presenta la nova iteració de la saga Pro Evolution Soccer, una franquícia que enguany es troba d’aniversari, vint anys acompanyant-nos de manera ininterrompuda. Evocant aquesta efemèride se’ns ofereix una edició que intenta reviure les velles glories de passat i oferir una alternativa sòlida dins el sempre ferotge món competitiu del futbol virtual. Aconseguirà aquesta edició recuperar el tron del futbol virtual?

Versió analitzada: PlayStation 4 Gènere: Simulador esportiu Desenvolupat per: Konami Distribuït per: Konami També disponible a: Xbox 360, PC, PlayStation 3, Xbox One. PEGI: 3.

JOAN DE BUEN | Barcelona

Si realitzem un recorregut retrospectiu per a cercar els orígens de la saga Pro Evolution Soccer ens hem d’ubicar l’any 1994, la primera edició d’aquesta franquícia la trobem a la màquina de 16 bits de Nintendo, la Nintendo Entertainment System, coneguda popularment amb les seves sigles, NES. A través de les successives entregues anuals la franquícia es va anar consolidant dins el sector fins a convertir-se en una saga de referència mundial amb jugadors d’arreu del món. La seva etapa més reeixida la trobem als temps de PlayStation 2, amb Pro Evolution Soccer 6 com a referència; dins aquella edició trobàvem una intel·ligència artificial molt millorada, un gran realisme, i, per primera vegada dins la franquícia, trobàvem seleccions nacionals a més de clubs. Aquella època daurada encara es recorda amb nostàlgia dins el grup de seguidors, evocant constantment aquesta edició com si fos el sant grial del futbol virtual. Amb l’arribada de les consoles de setena generació, PlayStation 3 i Xbox 360, molts imaginaven que la millora esdevindria exponencial tenint en compte la potència del nou maquinari. La realitat però, va tombar aquestes suposicions. Es va heretar un motor gràfic obsolet, que oferia moviments robòtics i una jugabilitat plana que no feia honor al magnífic llegat de la saga. Amb la sortida al mercat de PlayStation 4 i Xbox One la situació va millorar lleugerament, l’edició de l’any passat ens aportava novetats en relació a la franquícia, on s’espremia de manera explícita el nou motor gràfic Fox Engine, que atorgava al joc una estètica força versemblant, amb unes recreacions facials molt reeixides. Aquesta darrera iteració es fonamenta sobre els pilars erigits a l’anterior edició i en potencia les seves virtuts, millorant sobretot la jugabilitat i la resposta dels jugadors a les situacions que se’ns presenten, un gran nombre de característiques interessants que seguidament desglossarem.

El primer element que cal esmentar és l’excel·lent acabat gràfic que ens presenta aquesta edició, amb una solidesa tècnica lloable, amb una definició Full HD (1080p) i seixanta imatges per segon, amb absència total d’alentiments que puguin llastrar el seu gaudi. El disseny de menús també és senzill i elegant, oferint fotografies reals de diferents partits on apareixen representats els millors equips d’Europa, aquest element pot semblar superflu però evoca un missatge molt més profund, connecta el títol amb la realitat que vol representar, i ens ofereix un sentiment implícit de dinamisme, no esdevé un títol desconnectat de l’actualitat més candent, ja que ofereix actualitzacions en temps real de les estadístiques dels diferents equips i jugadors, millorant i minvant les seves capacitats tenint en compte les seves actuacions setmana rere setmana. Quan iniciem el joc per primera vegada podem seleccionar el nostre equip preferit, d’aquesta manera trobarem a la part posterior dels menús diferents animacions protagonitzades pels seus jugadors. Cal citar el disseny emprat per a representar la Champions League, idèntic al que veiem per televisió setmana rere setmana. Punt a favor.

Novament, un dels elements més negatius és l’absència de llicències, és cert que trobem representada la lliga de l’estat espanyol i la competició de clubs més important del món, com és la Champions League, però aquest any s’hi afegeix una condició que esdevé especialment flagrant i un atac directe a la línia de flotació que sustenta aquesta saga com són els consumidors que hi ha dipositat la seva confiança des del primer moment: els fitxatges. Els principals moviments que s’han realitzat al llarg d’aquest estiu no es troben actualitzats a l’edició que ha sortit al mercat, i la situació romandrà d’aquesta manera fins al proper 1 d’octubre, quan Konami té previst alliberar una actualització que hi posi solució. Fins que no s’assoleixi aquesta data haurem de jugar amb Xavi Hernández al Barça, per a exemplificar de forma clara aquesta situació. Tot i així les equipacions sí que han estat actualitzades, no pas així els diferents planters que conformen els diferents equips, moviment altament inexplicable.

Gràcies a l’alliberament dels ports USB per part de Sony, a Playstation 4 podrem carregar imatges creades per la comunitat i modificar les equipacions dels equips que no es troben llicenciats, podem modificar la seva indumentària, el seu escut i fins i tot el seu entrenador, un moviment que s’agraeix. Malauradament aquesta opció només s’ofereix a la consola de Sony, a Xbox One encara no és possible realitzar aquestes modificacions que atorguen un resultat excel·lent i que minimitza l’impacte negatiu de l’absència de llicències. Pel que fa a les lligues domèstiques, trobem llicenciades la primera i segona divisió francesa, la primera divisió italiana, la Eredivisie (lliga dels Països Baixos), la Lliga BBVA i Liga Adelante, part de la lliga Portuguesa, una gran representació de lligues Sud-americanes entre les quals trobem l’argentina i la brasilera i un recull d’equips aïllats i ubicats en un subgrup que participen en la Champions League entre els quals trobem el Bayern de Munic, el Zenit o el Wolfsburg, entre d’altres. Malauradament la lliga anglesa no es troba llicenciada. La Bundesliga d’Alemanya té signat un contracte d’exclusivitat amb Electronic Arts i aquest acord exigeix que només s’hi poden representar un nombre limitat d’equips alemanys dins el simulador de Konami, s’intenten escollir els combinats que participen en la Champions League, ometent així equips històrics com el Borussia Dortmund o el Schalke 04.

El nombre d’estadis és força limitat, i és un element que caldria millorar de cara a iteracions futures, hi apareixen representats 23, entre els quals destaquen San Siro, l’Allianz Arena, seu del Bayern de Munic, el Juventus Stadium o l’estadi Mineirao, entre d’altres. Podem escollir la climatologia, però la neu continua absent. També podem escollir l’alçada de la gespa o l’estat del terreny de joc, atorgant una nova variable que incideix de forma directa sobre la velocitat dels partits i dificulta el desplegament tècnic dels equips que destaquen pel seu joc de possessió, com l’Arsenal o el Futbol Club Barcelona.

Dins l’àmbit de la representació facial la saga ha donat un clar pas endavant, trobem jugadors amb un acabat fotorealista, com és el cas de Neymar o Paul Pogba, jugador de la Juventus, veritables fotografies en moviment que atorguen un nou grau d’immersió dins la franquícia. La diferència de representació entre els jugadors més coneguts i els menys populars no esdevé tan explícita com a iteracions anteriors el que deixa entreveure que finalment Konami ha aconseguit domar el seu nou motor gràfic i ha agafat les regnes amb fermesa, un element criticat que han aconseguit esmenar. Cal citar el nou sistema de celebracions dinàmiques que s’ha implementat dins el joc, on podrem veure representades les accions més conegudes dels diferents jugadors a l’hora de celebrar un gol, com el famós selfie de Totti amb la Roma.

Cal centrar-se en l’element més important, la jugabilitat, i dins aquest àmbit només podem felicitar la tasca realitzada per Konami, com diu el tòpic futbolístic: “Aquest any sí”, han aconseguit emprar les bones bases que ens van oferir l’any anterior i esprémer les seves capacitats fins a oferir un producte que ens evoca als anys daurats d’aquesta franquícia. Un ritme elevat i dinàmic, amb una resposta adequada i amb un control total sobre la pilota. El joc esdevé més organitzatiu i menys caòtic, prioritzant el control de toc i les passades pel centre del camp. Les defenses són versemblants i actuen de manera correcta, anticipant-se quan cal. Com ja he esmentat el joc associatiu esdevé imprescindible i s’ha optat per a centralitzar el joc en el mig del camp, defugint les bandes i les curses de velocitat que ens oferien les edicions anteriors. El sistema de regats també ha millorat i és molt més intuïtiu, oferint-nos un control total a l’hora de driblar l’equip rival. Els moviments robòtics han desaparegut i la fluïdesa és absolutament predominant a l’hora de jutjar el dinamisme dels jugadors al camp. El tractament de la pilota és excels, oferint un alt grau d’aleatorietat, element que sempre és benvingut dins els jocs de caire esportiu. El disseny gràfic a l’hora de realitzar les substitucions és més senzill i ens atorga llibertat total per tal de realitzar els diferents moviments tàctics.

Tot i així, dins l’excel·lent acabat global trobem una sèrie d’elements que embruten el resultat. El primer és l’excessiva agressivitat que destil·len els nostres defenses quan realitzem segades, unes accions que deixen entreveure la bona resposta del motor de col·lisions però que alenteixen el ritme del partit a causa de les constants interrupcions. Altre element negatiu és l’excessiva efectivitat que ofereixen els nostres davanters a les zones interiors de l’àrea, minvant les capacitats dels porters, que sempre esdevenen venuts davant els nostres xuts. Els impactes des de fora de l’àrea sí que es troben equilibrats i no trenquen l’experiència del joc, gràcies a la magnífica física que ens ofereix la pilota. Malauradament aquesta fluïdesa predominant es veu clarament minvada quan gaudim dels diferents modes en línia que ens ofereix el títol, hem pogut apreciar un temps de resposta força elevant des del moment en què polsem el botó per a realitzar una acció i l’instant en què aquesta apareix representada a la pantalla. Les animacions dels porters a l’hora d’aturar penals també caldria revisar-les.

Pel que fa a modes de joc en trobem una selecció ben diversa. Podem jugar una lliga domèstica o una copa de la lliga, disputar les millors competicions continentals, com són la Champions League, la Copa Libertadores o l’Europa League. També trobem el característic mode de Lliga Màster, on hem de comandar un equip determinant els seus fitxatges i organitzant el patrimoni econòmic del club, o el mode MyClub, un dels elements més addictius que ens ofereix el títol, hem de dirigir un equip fitxant jugadors de forma aleatòria mitjançant caçatalents que paguem amb les monedes que guanyem als partits, la finalitat d’aquest mode és crear un equip de llegenda conformat pels millors futbolistes del planeta i plantar cara als rivals mitjançant el joc en línia, es tracta d’un mode que recorda molt a l’Ultimate Team present a la franquícia FIFA. En relació als modes en línia trobem el clàssic partit ràpid, un sistema de divisions que jutja el nostre nivell al llarg d’una sèrie de partits, competicions en línia i vestíbuls de joc en equip on podem realitzar partits col·lectius amb diferents usuaris.

Pel que fa a l’apartat sonor és un àmbit que presenta greus clarobscurs, per una banda trobem una selecció musical excel·lent, amb un repertori que encaixa perfectament amb l’esperit del títol i el seu caire esportiu i per l’altre trobem unes locucions verbals deficients, amb Carlos Martínez, comentarista habitual de canal Plus i Julio Maldonado “Maldini” al capdavant, el principal problema resideix en què s’entreveu de forma massa explícita que les frases que reciten han estat enregistrades de forma independent, provocant situacions hilarants en el moment en què es verbalitzen dues paraules amb diferent entonació.

Per a concloure aquesta anàlisi cal afirmar que ens trobem davant el millor Pro Evolution Soccer des dels temps de PlayStation 2, un títol dinàmic, fresc, addictiu i sobretot: divertit. Cap partit és igual a l’anterior, animacions depurades i aleatòries, una física de la pilota excel·lent i un acabat general cuidat configuren un producte molt sòlid i competitiu. Konami ha sabut començar de cap i de nou i equilibrar les potencies i mancances d’una sèrie que deixava entreveure un cert estancament. Esdevé una veritable alternativa dins el món del futbol virtual. Tot i això no tots els elements són positius, l’absència de llicències i certs elements tècnics que caldria millorar com ara l’excessiva efectivitat dels davanters dins l’àrea o les constants repeticions causades per l’agressivitat dels nostres defenses quan intenten trencar l’atac dels davanters. Si jutgem les virtuts i les mancances sens dubte el balanç és molt positiu. Encara queda camí per recórrer i certs elements a millorar però el futur sens dubte és esperançador. Pro Evolution Soccer ha tornat, i ho ha fet amb un cop de puny sobre la taula, oferint una alternativa amb garanties.

“Pas endavant, un títol sòlid que ens evoca a l’època daurada d’aquesta franquícia. Si ets un seguidor històric d’aquesta saga, et sorprendrà positivament tenint en compte l’estancament dels darrers anys. Caldria millorar l’aspecte de les llicències. Competència real dins el món del futbol virtual. Les seves virtuts aconsegueixen deixar en un segon pla les seves mancances. Aniversari feliç.”

Sobre l’autor: Joan de Buen (Barcelona, 1991), és músic i estudiant d’història a la Universitat de Barcelona.