Anàlisi: Pro Evolution Soccer 2015

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Analitzem Pro Evolution Soccer 2015, la darrera iteració de la prolífica saga, ens endinsem per primera vegada al seu univers plasmat dins el maquinari de nova generació, aquesta edició, marcada per un fort to continuista segueix emprant el motor gràfic Fox Engine amb la intenció de representar de manera fidedigna tota l’emoció que desprèn el futbol, esport de masses per excel·lència,.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Versió analitzada: PlayStation 4 Gènere: Simulador esportiu Desenvolupat per: Konami Distribuït per: Konami També disponible a: Xbox 360, PC, PlayStation Portable, PlayStation 3, Xbox One. PEGI: 3.

Image may be NSFW. Clik here to view.

JOAN DE BUEN | Barcelona

Quan parlem de futbol i videojocs, ràpidament el nostre subconscient ens evoca a Pro Evolution Soccer, saga que va debutar l’any 1994 a la Nintendo Entertainment System, la màquina de 16 bits de Nintendo. A través de les successives entregues anuals la franquícia es va anar consolidant dins el sector fins a convertir-se en una saga de referència mundial amb jugadors d’arreu del món. La seva etapa més reeixida la trobem als temps de PlayStation 2, amb Pro Evolution Soccer 6 com a referència i de qualitat punt més àlgid; dins aquella edició trobàvem una intel·ligència artificial molt millorada, un gran realisme, i, per primera vegada dins la franquícia, trobàvem seleccions nacionals a més de clubs. Amb l’arribada de les consoles de setena generació, concretament PlayStation 3 i Xbox 360, molts imaginaven que la millora exponencial de cada nova entrega des del seu llançament continuaria vigent dins el nou maquinari. La realitat però, va tombar aquestes suposicions. Es va heretar un motor gràfic obsolet, que oferia moviments robòtics i una jugabilitat plana que no feia honor al magnífic llegat de la saga. L’edició de l’any passat ens aportava sucoses novetats en relació a la franquícia, oferint elements totalment nous que trencaven amb els clixés que l’havien definit, com la incursió del nou motor gràfic Fox Engine, que atorgava al joc d’una nova estètica trencadora. Aquesta darrera iteració apareix per primera vegada a les consoles de nova generació amb novetats interessants, seguidament les desglossem.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

La primera novetat que més crida l’atenció és el rentat de cara gràfic al qual ha estat sotmès el joc, amb una resolució inèdita fins al moment dins la franquícia, que ofereix una gran nitidesa i un excel·lent nivell de detall. També és lloable la fluïdesa amb la qual es plasmen els partits al camp, amb una tassa de refresc de 60 imatges per segon (60 fps) que ja ens deixa entreveure que les limitacions gràfiques pretèrites motivades pel maquinari obsolet que muntaven les anteriors consoles ha quedat enrere. Tot i així, ens trobem davant un producte tècnicament sòlid, si tenim en compte que es mou a una resolució d’imatge de 1080p i una tassa de refresc de 60 fps, però gràficament desfasat, s’ha emprat la base introduïda l’any passat gràcies al nou motor gràfic i s’han augmentat les característiques tècniques anteriorment citades. Sens dubte és un joc que presenta clarobscurs de forma constant, elements que destaquen i que esdevenen certament espectaculars tacats per errors puntuals que n’embruten el conjunt.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Tal com esmentàvem a l’anàlisi de l’edició anterior, el principal taló d’Aquil·les de la franquícia el trobem a les llicències, i aquest any esdevé especialment greu, ja que a les màquines de l’anterior generació, la comunitat de jugadors, sempre molt activa, es dedicava a corregir els noms dels equips, jugadors i estadístiques tècniques mitjançant l’editor del joc, posteriorment ho compartien a la xarxa per a què tothom ho pogués descarregar i aquest punt quedava solucionat. Actualment, a PlayStation 4 no s’hi pot realitzar aquesta opció, per tant, no es poden corregir les equipacions dels equips ni els seus escuts i certament, participar en competicions virtuals on els símbols dels equips són inventats atorga al joc una atmosfera poc seriosa, si el joc vol esdevenir estendard de la simulació esportiva, hauria d’esmenar aquest error i posar-hi fil a l’agulla, ja que la potestat de les llicències de la Champions League i Europa League, juntament amb la de la Copa Libertadores queda totalment en un segon pla en el moment en què veiem que la Premier League anglesa només disposa del Manchester United com a equip llicenciat. Especialment greu és el cas de la Bundesliga, on un dels seus equips més destacats, com és el Borussia de Dortmund ni tan sols apareix al joc. Les lligues llicenciades són la primera divisió espanyola, la lliga dels Països Baixos, la Ligue 1 (lliga francesa) i la Serie A d’Itàlia, de manera aïllada el joc disposa d’un equip de la lliga alemanya, el Bayern de Munic, i un combinat de la competició anglesa, el Manchester United. Pel que fa al continent americà trobem la lliga brasilera al complet. Però com ja he citat anteriorment, es tracta d’una obra de contrastos i les seleccions oficials dels diferents països sí que les trobem plasmades de forma fidedigna, amb les seves respectives equipacions i jugadors. Pel que fa als equips llicenciats el nivell de detall en relació a les cares dels jugadors i equipacions és certament malaltís i esdevé un punt a favor.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

La llista d’estadis reals que apareixen al joc és molt reduïda, amb absències sonades, com la del Camp Nou o la de l’estadi del Reial Madrid, més tenint en compte que es tracta de l’actual campió d’Europa, mal que ens pesi als afeccionats culers, competició llicenciada dins el títol. Els estadis que hi apareixen es troben plasmats de forma versemblant, el públic però, embruta el resultat global, ja que no s’ha representat de forma correcta, amb contorns poc definits i amb animacions massa robòtiques. Una novetat interessant és l’aparició de la pluja i l’opció de seleccionar l’alçada de la gespa, tot i així no hem copsat diferències apreciables si decidim jugar amb la gespa poc tallada. Si parlem de l’apartat sonor, podrem apreciar els càntics més característics de les diferents aficions. Un altre absent és la neu, seria interessant veure-hi aplicada aquesta condició meteorològica i les diferencies jugables que s’hi podrien derivar. Hi destaquen Old Trafford, estadi del Manchester United anglès  conegut popularment com a “teatre dels somnis” o el Juventus Stadium, estadi de l’equip homònim.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Cal citar els xuts des de fora de l’àrea, millorats i totalment versemblants, si aconseguim atorgar a la pilota de l’efecte i la precisió adequats, aconseguirem anotar gols espectaculars que podrien formar part de les videoteques dels afeccionats més acèrrims d’aquest esport. Un dels elements que crida més l’atenció és l’excessiva assiduïtat amb què els nostres xuts s’estavellen als pals, situacions que esdevenen fins i tot còmiques quan els davanters realitzen errades a porteria buida. Els porters han millorat sensiblement i ja no realitzen les errades clamoroses que havíem copsat a edicions anteriors, s’ha emprat la base existent i s’han augmentat les seves capacitats, és complicat realitzar gols des de mitja distància, s’anticipen de forma correcta als u contra u i responen amb naturalitat a les accions del partit.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

En l’àmbit de l’apartat tècnic el resultat és decebedor, l’acabat general ha millorat, gràcies a l’augment de resolució però segueix sense encisar, si tenim en compte el maquinari que munten les noves consoles el conjunt resulta insuficient, les cares dels jugadors, amb una versemblança total, contrasten amb la limitada texturització de la gespa, que es presenta com una catifa plana sense volum, un punt que esdevé especialment greu quan observem les repeticions de les jugades. Les animacions dels jugadors són reduïdes, un element que caldria augmentar de cara a futures edicions.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

La jugabilitat és un dels grans pals de paller d’aquesta nova edició, evocant-nos per moments a l’època més daurada d’aquesta saga, la dels temps de PlayStation 2, la fisica de la pilota és excel·lent, es percep com un esfèric de debò i la seva resposta és intuïtiva, el tempo del partit és l’adeqüat tot i així hi ha situacions que no destaquen per la seva aleatoritat sinó per uns automatismes inherents, com és el cas de les segades o les entrades dels jugadors, que provoquen faltes en comptes de robar la pilota a l’equip contrari, un punt que pot esdevenir frustrant sobretot a les modalitats en línia que ens ofereix el títol. La resposta a l’hora de canviar de jugadors tampoc és intuïtiva i provoca situacions incòmodes a l’hora de frenar l’atac de l’equip rival. Pel que fa a d’intel·ligència artificial dels equips rivals trobem una involució en relació a l’edició de l’any passat, ja que trenar jugades ràpides esdevé molt senzill, un acte motivat pels grans espais que deixen les defenses a l’hora de realitzar marcatges, els defenses es posicionen massa separats els uns dels altres, creant veritables autopistes per als jugadors més ràpids, provocant ocasions de gol de forma constant, un punt que agradarà als jugadors que busquin un joc més dinàmic i elèctric però que provocarà una gran decepció als seguidors de la simulació esportiva.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

L’apartat sonor resulta insuficient, a l’acompanyament musical limitat hem d’afegir-hi les narracions de Carlos Martinez, comentarista de Canal Plus i Julio Maldonado, conegut popularment com a Maldini, reciclades de l’edició anterior, sovint, expliciten de forma massa clara que són frases enganxades una al darrere de l’altre que provoquen situacions còmiques en el moment en què s’anuncien els partits, ja que les diferents locucions han estat enregistrades de forma independent, evidenciant les diferències d’entonació en el moment en què són recitades. Caldria renovar-les i millorar aquests contrastos. Entre els temes més destacats hi trobem cançons de Linkin Park, Imagine Dragons o Avicii, entre d’altres. L’apartat sonor és un punt clarament a millorar en futures edicions.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Els menús disposen d’un bon gust estètic i ordenen de forma adequada les diferents modalitats de les quals disposa el joc. Depenent del teu equip preferit l’estètica del fons canvia i s’hi mostren imatges de diferents jugadors. Per exemple, si seleccionem el Bayern de Munic observarem imatges de les seves estrelles més destacades, com ara Mario Gotze o Robert Lewandowski.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Entre les diferents modalitats que trobem dins el títol hi destaquen els modes més característics que han definit la saga fins als nostres dies, com la clàssica Lliga Màster, la modalitat Be a legend on controlem a un jugador en comptes de jugar amb tot l’equip, podent escollir l’opció de crear un jugador de zero o utilitzar-ne un d’existent, la Champions League, la competició més prestigiosa en l’àmbit europeu, la copa Libertadores, trofeu sudamericà, l‘Europa League, germana petita de la Champions o el mode myClub, on podrem crear el nostre club mitjançant jugadors reals i competir amb ell a través d’internet gràcies als punts obtinguts o bé a través de micro transaccions. Parlant de les modalitats en línia trobem partits amistosos, partits classificatoris o el ja esmentat mode myClub. És interessant també el mode d’entrenament, que disposa de petits mini jocs que ens ajudaran a millorar les nostres capacitats tècniques. Malauradament, on més copsem aquesta falta d’aleatorietat inherent dins el títol és les modalitats en línia, les jugades esdevenen sobre rails. Als partits que hem disputat no hem trobat cap tipus de dificultat tècnica, amb una absència total d’alentiments o situacions estranyes, els jugadors, però, triguen a respondre a les nostres ordes quan pitgem els botons del comandament, però això és un element definidor del mateix joc. El títol esdevé un univers viu i dinàmic i setmanalment s’ajusten les mitges dels jugadors, augmentant les dels futbolistes més en forma i reduint les dels esportistes més desfavorits al llarg de la jornada.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

En definitiva, ens trobem davant un producte irregular, amb elements interessants que configuren un producte sòlid, però embrutat per petits detalls que enfosqueixen el resultat global. És imperdonable l’absència de llicències si s’opta a esdevenir el referent en el futbol virtual. Petit pas enrere en relació a les bones sensacions que ens va deixar la franquícia l’any anterior. Caldria redefinir algunes bases jugables per a intentar competir en condicions d’igualtat amb el principal rival al mercat, FIFA 15, un producte molt més rodó en tots els sentits i amb un acabat molt més seriós. Caldria apostar de forma clara i transparent per un vessant, o bé per la simulació o per l’arcade, els híbrids poques vegades funcionen i aquest n’és un bon exemple.

Image may be NSFW. Clik here to view.

“Petita involució en relació a les bones sensacions que transmetia l’edició de l’any passat. Bon resultat global embrutit per petites imperfeccions apreciables quan juguem una sèrie de partits de forma continuada. Producte interessant si som amants de la franquícia, si sou simplement amants del futbol és millor optar per la competència, FIFA 15 esdevé un producte molt més sòlid en tots els sentits. L’absència de llicencies és imperdonable”.

Sobre l’autor: Joan de Buen (Barcelona, 1991), és músic i estudiant d’història a la Universitat de Barcelona.